Falses creences sobre el dol
“La mort forma part de la vida”
Tots hem experimentat la pèrdua d’un ser estimat i si encara no l’hem experimentat, és una cosa que succeirà en un futur.
Gestionar emocionalment la pèrdua d’un ser estimat és dolorós i pot resultar difícil de superar si no fem un duel respectant totes les seves etapes .
Cal recordar que el duel és un procés natural davant unes circumstàncies naturals. Lluitar contra aquesta veritat és anar en contra de la nostra naturalesa i de la pròpia recuperació.
Al Centre Mevis, especialitzat en tractament Gestalt a Platja d’Aro i Girona, volem reflexionar amb tu sobre el dol
Per què fa mal tant quan un ser estimat mor?
Tot ésser humà necessita estimar i ser estimat. Ens nodrim de l’amor, l’afecte i el contacte de les nostres relacions. Gràcies a elles es desenvolupen les nostres emocions, la nostra confiança i l’intel·lecte. Per aquesta raó quan algú mor el nostre món intern s’enfonsa produint molt sofriment.
Herència transmesa
No podem viure al marge del sofriment i ningú ens ha ensenyat a fer front al dolor d’una separació, malaltia o mort.
Hem après des de petits a crear uns murs de silenci per a protegir-nos del dolor.
Això passa perquè molts pares han transmès als seus fills el missatge que plorar és inadequat.
Potser van ignorar les teves llàgrimes, et premiaven si deixaves de plorar, minimitzaven el teu dolor o fins i tot et ridiculitzaven.
Crec de cor que els nostres pares ho han fet com han sabut i amb els recursos que tenien. Ells també van ser nens, criats per generacions anteriors a la nostra on l’expressió de les emocions encara eren més restrictives i mal gestionades per pura supervivència.
Aquesta herència (suprimir i no expressar les emocions) han generat unes falses creences sobre el duel i és important desmitificar-les.
A continuació us explico les més importants:
1. El temps ho cura tot
Les ferides físiques solen curar-se amb un bon tractament de desinfecció i cicatrització. La ferida del dol és profunda i emocional. Si no es fa un duel com cal, el temps passarà i aquest dolor quedarà enquistat provocant conseqüències greus per a la persona i el seu entorn.
Per exemple, podem obsessionar-nos amb el treball, passar mil hores ocupats per a distreure la ment del sofriment de la pèrdua, fer com si no passés res i fins i tot mostrar una alegria inusual a manera d’evitar compartir els veritables sentiments.Penses que quan el temps passi ja no sentiràs res.
Lamento dir-te que en la majoria dels casos, aquesta no és una bona opció.
2. Expressar el teu dolor et fa mal a tu mateix
Plorar, sospirar, gemegar, cridar són actes naturals i alliberadors que ajuden a expressar la nostra pena. Està demostrat científicament que a través de les llàgrimes alliberes hormones de l’estrès. Per això després de plorar llargament deixa una sensació de descàrrega i relaxació.
Les llàgrimes abocades pels nostres sers estimats absents parlen de l’amor que continua viu en el nostre cor i de la pena que no vol oblit.
Per tant, una persona en duel ha de permetre’s compartir el seu plor, el seu dolor. Contenir i no compartir te porta a l’anihilació.
3. Expressar el teu dolor fa mal als altres
Quan estàs en duel i expresses pena, tristesa, enyorança despertes emocions en les altres persones.
Hi ha persones que estan en procés de duel que quan veuen plorar als altres tenen la creença que estan sofrint per la seva “culpa” i arriben a la conclusió que el millor és callar, empassar aquest nus i evitar que et vegin malament per a evitar el sofriment de l’altre.
Si ja és dolorós passar pel procés del duel imaginar-vos el reprimir el sofriment perquè els altres no sofreixin!
Compartir! Compartir! Compartir!
Quan som capaços de compartir durant uns moments en silenci o abraçats expressem que som éssers humans en duel i que podem recolzar-nos mútuament.
D’igual forma, si estàs acompanyant a una persona que està en duel, has de permetre’t també el plor si així te neix.
A vegades volent ajudar a la persona que està en duel l’animem i minimitzem la realitat. Això és un error. Una persona en duel el que necessita és poder expressar les seves emocions, ser sostinguda sense més. No podem esborrar el dolor de l’altre. Recordem que és una fase de la naturalesa humana.
4. Expressar dolor és inadequat
La persona valenta no és la que oculta el seu patiment, és la que té el valor de compartir-lo. El duel és tot un aprenentatge fins i tot d’autoconeixement. Viure aquesta experiència de la pèrdua i permetre viure-la obertament, et porta a l’acceptació, integració i transformació
5. El dolor ha de ser expressat en la intimitat
És cert que hi ha persones que necessiten estar en solitud amb el seu dolor, en aïllament per a la seva recuperació.
Però és una realitat que els éssers humans necessitem als altres per a alleujar el nostre sofriment i donar-li sentit.
“El dol és una ferida provocada per la falta de relació que només es cura dins d’altres relacions”
SI COMPARTIM LA NOSTRA EXPERIÈNCIA DE DOLOR AMB UNS ALTRES I ENS DEIXEM SOSTENIR EL DOL SERÀ MOLT MÉS SUPORTABLE.
